Opnió Quico Fernández: 1609, 1939,1989…

Els aniversaris no sempre ens porten bons records, però en qualsevol cas podem aprofitar l’oportunitat per reflexionar sobre fets especialmente rellevants de la nostra història, col.lectiva o personal. I no podem deixar que acabe aquest any, marcat per la crisi econòmica, però també per una crisi de valors que defrauda la democràcia en tots els àmbits de la vida pública, sense recordar algunes de les dates que van incidir especialmente en la nostra història.

Fa quatre-cents anys, el 1609, els moriscos va ser expulsats dels regnes peninsulars. Es va tractar d’una autèntica neteja ètnica que ja s’havia intentat en altres ocasions i que només els interessos econòmics de la noblesa havien retardat. Al Regne de València, de fet, va afectar quasi la tercera part de la població i va provocar una crisi econòmica i social de gran magnitud que va tardar quasi cent anys a ser superada. L’expulsió d’una població, oficialment cristiana per obligació i hereva dels valencians anteriors a la conquista, va ser el penúltim episodi de la intoleràcia que imperava des de feia segles. El mite de la “convivència” de cultures i religions ja feia temps que mostrava el seu vertader rostre sectari i intransigent amb episodis tan ignominiosos com l’expulsió dels jueus el 1492. La monarquia castellana dels Àustria va impulsar la negra mà de la Inquisició per imposar una societat religiosament homogènia com també aspirava a implantar una cultura i una llengua. Els borbons rematarien la feina després de la guerra e Successió.
Quan ja al segle XX semblava que la II República anava a acabar definitivament amb tanta història negra, de nou les forces carpetovetòniques van eixir de la caverna i provocaren una guerra civil de conseqüències tràgiques per a la gran majoria dels ciutadans. El 1939, complim ara el setanta aniversari, va acabar la democràcia i els vencedors de la guerra eliminaren o obligaren a l’exili a centenars de milers de persones. La repressió va ser brutal i la misèria moral i econòmica no se superà fins quaranta anys més tard. Novament l’Espanya negra imperava, “una, grande y libre”.

Recuperada la democràcia, el País Valencià aconseguix una limitada autonomia en el marc d’una Espanya que s’integra en una Europa que prompte assistirà a canvis importants. El 1989, fa només vint anys, la caiguda del mur de Berlín obri la porta a la democratització dels països de l’òrbita soviètica i sembla que el continent caminarà unit en els valors de la llibertat i de la tolerància. Lamentablement la guerra dels Balcans als anys 90 ens retrotraerà a imatges de destrucció i genocidi com no es coneixien a Europa des dels anys 40.
Hem començat un nou segle i els signes dels totalitarismes no han desaparegut i continuen vius els conflictes que es van generar en èpoques anteriors, a Palestina, a Iraq, a Afganistan ... Potser pels nostres carrers caminen descendents d’aquells moriscos valencians que han tornat a la seua terra promesa i molts són els exiliats que han tornat a casa. L’any 2009 i tots els anys, tots els dies, hem de tenir present que la democràcia i la llibertat són el resultat d’una llarga història plena de moments amargs i que cada dia, a la nostra ciutat, al nostre País, a tot arreu, hi ha evidències que la caverna encara té vida, que cal estar alerta, que no podem retrocedir, perquè com deia el savi: “els pobles que obliden la seua història, estan condemnats a repetir-la”
Quico Fernández

Posició del BLOC en del debat sobre la situació del municipi de Sagunt

Durant l’últim any les polítiques del govern segregacionista popular han confirmat tots els aspectes negatius que assenyalàrem en l’última anàlisi.
D’una banda s’ha intensificat el caràcter autoritari i prepotent d’un alcalde i uns regidors que no negocien, sinó que imposen el seu criteri a l’oposició i als ciutadans. Són moltes les ocasions de tot tipus que demostren esta actitud poc tolerant, com ara la marginació dels comerciants del passeig marítim, de les falles del nucli històric o l’actitud davant del projecte de costes.

S’han agreujat també les polítiques dualistes que pretenen reforçar la idea: un municipi, dos pobles. A banda de les qüestions simbòliques de què fan bandera en actes institucionals els regidors de SP amb la vergonyosa complicitat de l’alcalde i el PP, s’estan projectant models que no beneficien els ciutadans, però satisfan les aspiracions segregacionistes: projecte de nou edifici administratiu i conservatori a la Gerència, plenaris fora de la Casa Consistorial, cavalcades de reis separades, “proporcionalitat” només en els temes que interessa, etc. Sembla que estan convençuts del fracàs de l’expedient de segregació, per altra banda oblidat, i del que es tracta és de desequilibrar, quan no d’humiliar i insultar als ciutadans del nucli de Sagunt.
Per altra banda el fracàs en la gestió dels assumptes més trascendents del municipi és notòria, i de fet només està atenuada per la gran quantitat de subvencions i plans que estan arribant. Sembla una paradoxa, però la veritat és que este govern sobreviu com un paràsit dels projectes posats en marxa pel govern anterior i dels plans del govern central.
És cert que estem patint una greu crisi econòmica, però també ho és que el nostre municipi l’està sofrint de manera més acentuada perquè no s’han posat en marxa mesures adequades. Ni s’ha activat el sector industrial, ni el de la vivenda. Els nous polígons estan deserts perquè els deures no estan fets i la política de vivenda només s’ha enfocat a la recaptació de recursos econòmics per a altres projectes. No s’ha iniciat ni una sola vivenda protegida en solar municipal i és probable que no s’acabe cap en el que queda de legislatura.

Afortunadament els grans projectes urbanístics de l’anterior legislatura continuen endavant, Nord del Palància i Fusió, encara que a un ritme menor. La resta estan pràcticament parats, i són especialment greus les situacions del SUNP VI-Vilamar i del SUP 2-EST. En este últim cas, a pesar dels excessius incentius concedits a l’empresa urbanitzadora, ni tan sols s’han iniciat les obres.

Pel que respecta al comerç i al turisme no s’observa cap novetat que els incentive i els sectors continuen funcionant amb moltes dificultats a pesar de l’esforç dels magnífics professionals de la nostra ciutat.
En qüestions de patrimoni l’actual equip no presenta idees noves. S’han retardat al màxim les obres de la plaça del Circ Romà o de la Moreria, i del Museu Industrial no se sap res.

Les inversions dels diferents plans d’altres administracions, per una banda tenen un impacte mínim en la desocupació perquè no ha estat seleccionats per a generar significativament mà d’obra, i en alguns casos, no sabem si per la falsa proporcionalitat, ratllen el ridícul, com ara en el cas de la Glorieta o les minipiscines del Nord del Palància.
Pel que respecta a educació estem assistint al curs més deficient de la nostra història; hi ha més barracons i més massificació que mai, i no ha començat cap de les obres d’edificació de nous centres. Ni les aules d’infantil de Villar Palasí, ni el nou col.legi nº 10, ni tampoc l’IES Jaume I. Un fracàs en tota regla que contrasta amb les declaracions dels diferents regidors de l’àrea.
Quant a la política cultural, tota la legislatura està sent una continuïtat de la magnífica tasca que va fer en el seu moment Manuel Civera. No sols no hi ha cap innovació, sinó en algun cas, com és el del cinema s’ha anat arrere. La desaparició del Capitol com a espai per a una programació de qualitat suposa un colp a un sector que en l’anterior legislatura vam impulsar..

Un altre aspecte negatiu és el retrocés en les polítiques de normalització lingüística. Sembla que cada departament fa el que li dóna la gana, i en alguns casos com ara manteniment i joventut hi ha clars retrocessos. La nova retolació de vies públiques, per exemple, vulnera el nostre reglament. Per no parlar de l’acte institucional del 9 d’octubre, on el valencià cada vegada és menys rellevant.

Un dels motius de màxima preocupació és la falta de sensibilitat mediambiental de l’actual govern davant de projectes que poden afectar molt negativament la qualitat de vida de la nostra ciutat, com ara l’ampliació de la pedrera de Lafarge o les plantes de tractament de residus de tot tipus.
En els temes de seguretat no hem detectat cap millora i les queixes ciutadanes no deixen d’augmentar. En canvi, sí hem detectat un malestar en el cos de la policia local com va quedar de manifest el dia de la celebració del seu patró, on pràcticament no va assistir ni una desena part de la plantilla.

Pel que fa a la SAG no s’han solventat els problemes estructurals i el servei continua sent bastant deficient sense que l’excessiu preu que els ciutadans paguen estiga en sintonia amb la qualitat. Això sí, s’ha canviat el gerent per una persona més afí al govern, en la línia d’amiguisme que caracteritza el bipartit.

En definitiva, la valoració que el Bloc fa de l’estat del municipi és molt negativa, i va des dels aspectes més materials a aquells que afecten els valors. Estem davant d’un govern autoritari i profundament conservador que està de facto segregant la ciutat amb polítiques dualistes i de desequilibri.

UNA NOVA DISCRIMINACIÓ EN LA SUBVENCIÓ A LES ENTITATS QUE FOMENTEN FESTES POPULARS

El Bloc de Sagunt denuncia que l’equip de govern de Sagunt deixa fora de les subvencions algunes de les entitats que organitzen festes populars a la ciutat.

No obstant això, el Bloc vol deixar clar que respecta els criteris tècnics, però no els polítics, ja que quan hi ha voluntat política els problemes els resolen. I a més este govern pren decisions en contra de la legalitat o rectifica quan no pot suportar la pressió ciutadana. Per tant, si hi haguera voluntat política el tema s’hauria solucionat abans de la comissió que s’ha celebrat hui. El Bloc ha pogut comprovar que el regidor no s’ha posat en contacte amb les associacions perjudicades.
Les entitats que en principi quedaven excloses eren les següents:
Associació de veïns Baladre.
Associació Cultural Sant Antoni.
Casa Cultural d’Andalusia.
Comissió Festes Barri Pare Jaume.
Associació Amics del Cavall.
Assoc. Cult. Falla Rodrigo.


Gràcies a la intervenció del Bloc algunes d’estes associacions podran rebre les ajudes, subsanant la documentació, però la resta no.
El canvi demostra que tot depén de la voluntat política, i en este sentit el Bloc exigix que totes les entitats tinguen ajudes i es posa a la seua disposició per a resoldre els inconvenients tècnics.

Quico Fernández: “ Un govern tan arbitrari no pot ser tan exigent. El que ha de fer és resoldre els problemes, i no posar excuses de mal pagador.”